La bioètica reflexiona sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials de les noves tecnologies i els problemes biomèdics, amb la finalitat de contribuir a la presa de decisions autònomes i informades, i promoure així una societat més transparent i democràtica. L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona és un centre de recerca que, des de 1995, desenvolupa una bioètica de caràcter laic i vinculada als Drets Humans reconeguts internacionalment. Per mitjà del seu treball i de les seves propostes, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret proporciona pautes de conducta assumibles per la ciutadania.
El període embrionari pot ser no solament un pas cap a la reproducció, sinó també font de vida i de salut per als ja vivents, la qual cosa fa patent la importància de l’ús, la investigació i l’experimentació amb embrions.
- Quin hauria de ser el destí dels embrions sobrants
de processos de reproducció assistida?
- Què en pensa de l’obtenció de cèl·lules mare?
Hi ha un debat important sobre els problemes relacionats amb l’anonimat, els criteris de selecció de les donants, la informació que se’ls ha de subministrar, el control del tractament, la compensació que reben o la necessitat de protegir-les durant el procés de donació.
- Caldria pagar a les donants d’oòcits?
La prohibició vigent de seleccionar el sexe dels fills constitueix una barrera que limita la decisió ciutadana, resulta ineficaç per evitar el fantasma dels “fills a la carta”, i no es justifica en el nostre context per raons reals de perill, ni tan sols de tipus demogràfic.
- Aquesta prohibició generalitzada, li sembla que és un tabú?
El respecte a la intimidat dels menors, i la validesa del consentiment informat en aquests casos, són qüestions que requereixen un debat social informat encaminat a aconseguir un consens suficient que permeti dur a terme les polítiques públiques necessàries per ajudar als adolescents a progressar en aquesta etapa de creixement, i de manera específica en allò que té a veure amb la sexualitat i amb l’expressió de la mateixa.
- Reconèixer que la maduresa s’adquireix de manera gradual és una qüestió clau. Creu que l’autonomia dels adolescents entra en col·lisió amb la pàtria potestat dels pares?
L’avortament és una realitat que té una llarga història de prohibició que mai no ha aconseguit evitar-lo sinó, únicament, convertir-lo en un procediment d’alt risc per a la vida i la salut de les dones. La prohibició de la interrupció voluntària de l’embaràs contribueix a la discriminació, no només per sexe sinó en funció de la capacitat econòmica i cultural.
- Creu que és preferible despenalitzar l’avortament mitjançant un sistema d’indicacions o de terminis? Coneix la legislació actual del seu país al respecte?
Mitjançant el Document Voluntats Anticipades els ciutadans poden manifestar les seves previsions pel que fa a les actuacions sanitàries que desitgen o no rebre si en el futur es troben en determinades circumstàncies i no estan en condicions de manifestar personalment la voluntat pròpia. Aquest Document, com el consentiment informat, facilita la tasca de les persones que desitgin fer ús de les noves possibilitats de l’exercici de l’autonomia que la llei reconeix i que són un pas endavant en el respecte a la llibertat per decidir.
- Ja ha atorgat un Document de Voluntats Anticipades (també anomenat testament vital)?
En l’actualitat, els tractaments intensius permeten la supervivència de nounats cada vegada amb menor pes i amb menys temps de gestació. No tenir en compte la qualitat de vida amb què s’aconsegueix que aquests nounats sobrevisquin origina dilemes ètics importants, suscita falses esperances als pares d’infants amb prematuritat extrema i influeix en decisions –preses en moments de vulnerabilitat i emotivitat extremes– que afectaran directament a aquests nounats i les seves famílies i, indirectament, a tota la societat.
- Hauria de ser la qualitat de vida previsible del nounat un factor determinant per a la presa de decisions en aquests casos? Quin paper hi ha de jugar l’equip mèdic?
El debat sobre la legitimitat de l’eutanàsia ha de ser abordat des d’un doble punt de vista: el respecte a l’autonomia de les persones, i la solidaritat amb qui pateix.
- Creu que són dues coses diferents la retirada d’un tractament de suport vital i l’eutanàsia?
